En el conte homònim i en els contes de temàtica mexicana d'aquest volum, Calders abandona el vessant més fantàstic de la seva narrativa, i mostra la seva ironia refinada i una visió del món particular per mitjà d'una sèrie de personatges --indis mexicans-- que converteix en estereotips d'un model de vida i d'una actitud moral diferents dels europeus i, pels quals, l'insòlit i la màgia formen una part indestriable de la manera de ser.Estudi preliminar, propostes de treball i comentari de text a cura de Neus Cunill, professora de llengua i literatura catalanes de secundària i batxillerat, autora de diversos llibres de text i manuals, i investigadora de l'obra de Pere Calders.

Sense anar tan lluny, la novel·la inèdita que ara presentem, s’hauria publicat cap a finals dels anys seixanta si l’autor no l’hagués deixada inacabada. Servint-se d’una argúcia ben pròpia del seu univers de ficció, Calders hi juga amb el concepte del temps cronològic per presentar-nos una visió rica i bigarrada de la societat catalana d’aquells anys, marcada per uns canvis econòmics, demogràfics i culturals que la sacsejaren vivament. Es tracta d’una novel·la sobre el temps individual i col·lectiu, poblada de personatges que es mouen governats per una voluntat aliena i poc coneguda, però sense perdre la humanitat que els fa típicament caldersians. L’edició, a cura de Valentí Rossell –llicenciat en Filologia Catalana per la UAB–, inclou, a més d’un estudi introductori, un aparat de variants que reflecteix el contingut dels dos testimonis (mecanoscrit i manuscrit) llegats per l’autor al Fons Pere Calders de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és un dels noms destacats de la narrativa europea del segle XX i un dels autors més llegits de la literatura catalana. La seva excel·lència en el conreu del conte i de la novel·la li permeté d’escriure obres de l’alçada de Cròniques de la veritat oculta o Ronda naval sota la boira, entre moltes altres. Després d’un període d’exili de més de vint anys en què la temàtica mexicana va protagonitzar la seva trajectòria, la tornada a Catalunya comportà un nou tomb en els seus centres d’interès literari.

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és, sens dubte, un dels narradors catalans més importants del segle XX. Va escriure obres fonamentals, com el volum de contes Cròniques de la veritat oculta i la novel·la Ronda naval sota la boira. Exiliat a Mèxic durant més de vint anys, va elaborar alguns relats de temàtica mexicana reunits a Aquí descansa Nevares i altres narracions mexicanes, així com una novel·la: L’ombra de l’atzavara. A aquests títols, cal afegir-hi ara tota una primícia: la publicació de la novel·la inacabada i inèdita La marxa cap al mar. Ambientada al món costaner i tropical d’un Mèxic plenament caldersià, la novel·la planteja els eterns conflictes i la confrontació de visions contraposades de la realitat que trobem també en altres obres de Calders, enriquits, en aquest cas, amb el llunyà rerefons dels problemes socials i polítics d’un Mèxic de ficció que, tanmateix, no està tan allunyat del d’ara.
Malgrat la seva incompletesa, La marxa cap al mar complementa molt bé les visions mexicanes del món literari caldersià ja conegudes, i hi afegeix, a més, un interès addicional: el fet de poder copsar el procés i les dificultats de la seva escriptura gràcies a les anotacions d’una edició crítica. El manuscrit de la novel·la va ser recuperat del Fons Pere Calders, dipositat pel seu autor a la Universitat Autònoma de Barcelona, i es presenta per primer cop als seus lectors d’avui acompanyat d’un estudi preliminar, notes i un aparat de variants. L’edició ha estat preparada per Carlos Guzmán Moncada (ciutat de Mèxic, 1968), doctor en Literatura Catalana per la UAB i autor d’alguns estudis dedicats a la narrativa catalana de l’exili. Entre altres obres, ha publicat: En el mirall de l’altre. Paraules d’Opòton el Vell, l’escriptura dialògica d’Avel·lí Artís-Gener (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004), Un exilio horizontal: Pere Calders y México (Premio Nacional de Ensayo Malcolm Lowry, 2005) i Una geografia imaginària: Mèxic i la narrativa catalana de l’exili (Premi Joan Fuster d’Assaig, 2007).

El 1950, Pere Calders i Joan Triadú van iniciar una relació epistolar que va allargar-se fins a la mort de Calders, el 1992. Quaranta-dos anys de cartes que ens proporcionen una informació valuosíssima sobre la vida quotidiana i cultural a l’exili i al país, sobre la consolidació literària d’un dels grans escriptors del segle xx i sobre el paper que hi va jugar Joan Triadú.

El Panoràmic, vaixell de gran calat per al transport de càrrega i de passatge, pateix una avaria. L'embarcació queda enganxada en un bucle cobert d'una boira permanent, sense possibilitat aparent de rescat. Els passatgers porten la situació com poden; amb algun moment de tensió i mantenint discussions interminables sobre el bé i el mal i el camí que porta el progrés de la humanitat. Les grans potències mundials s'enfronten mitjançant grans gestos més aviat inútils per veure qui serà capaç de rescatar el transatlàntic. Però el capità només té una idea al cap mantenir la dignitat i el decòrum fins a l'últim moment i aconseguir per al seu vaixell un final tan èpic com el del Titànic. Per això, i a falta d'una orquestra professional, recluta viatgers amb la finalitat de posar una música adequada quan la nau s'enfonsi definitivament.

Invasió subtil i altres contes de Pere Calders va ser publicat per primera vegada l'any 1978 a la col·lecció "Antologia Catalana" d'Edicions 62. El llibre va ser guardonat amb la Lletra d'Or de 1979, i va ser reeditat posteriorment diverses vegades. A la present edició, el text va acompanyat d'un estudi preliminar sobre l'autor i la seva obra, i una part final amb diverses eines didàctiques (textos complementaris, comentaris de text i propostes de treball) a càrrec de Joan Martínez Sala, professor de llengua i literatura catalanes a l'ensenyament secundari en un institut de Barcelona.Les narracions d'Invasió subtil i altres contes ens mostren l'actitud de Calders davant la realitat, una actitud presidida, sobretot, pel sentit de l'humor, però que també inclou una mirada irònica i lleugerament pessimista sobre el comportament humà. Amb una escriptura extraordinàriament àgil i plena de troballes de llenguatge, Calders aconseguirà que la imaginació i la fantasia acabin per posar un interrogant a les nostres conviccions sobre l'aparença "normal" de les coses.

Els contes en Calders són un artifici on hi intervenen la fantasia, i tot un seguit d'elements que es mouen en l'àmbit del somni. En aquest espai imaginari, el comportament humà i els esdeveniments adquireixen un significat més profund que condueixen a una reflexió sobre la condició humana. El to i el llenguatge dels contes són un bon exemple de l'elevat estil d'un narrador d'ofici com ho és Calders, que assoleix amb la seva obra la condició de mestre.

Durant vuit anys, en l'exili mexicà, Pere Calders va treballar intermitentment en la novel·la La ciutat cansada, alhora que preparava el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1954). I és molt possible que fos el desànim per la improbabilitat de veure-la finalment editada i els dubtes sobre la seva recepció el que el va portar a abandonar-la quan ja havia assolit un grau de redacció molt avançat.Rere una pàtina d'humor corrosiu, La ciutat cansada traspua una visió desencantada de la condició humana. Una visió que Calders ens ofereix sobre la trama d'un èxode, com si es tractés d'una reminiscència bíblica, de tota una ciutat que acaba desertant de si mateixa i de les seves pròpies tradicions. A La ciutat cansada s'hi reconeixen tots els elements que caracteritzen la narrativa de l'autor: tractament irònic, personatges desmesurats, situacions dislocades i un argument que, gradualment, enmig d'episodis paradoxals, va derivant cap a l'absurd. L'avançat estat de gestació i l'evidència que ens trobem amb una novel·la que està en la línia del millor Calders és el que ens ha decidit a rescatar-la de l'estretor d'uns folis manuscrits en una llibreta, on ha estat dormint durant seixanta anys, per posar-la a l'abast dels lectors.

L'any 1955, l'extraordinari recull de contes Cròniques de la veritat oculta feia reaparèixer Pere Calders, exiliat a Mèxic, en el panorama de la literatura catalana. Més endavant, l'obra teatral Antaviana (1978), muntada per Dagoll Dagom a partir dels seus textos i la publicació d'Invasió subtil i altres contes el mateix any van convertir Calders en un autor reconegut i àmpliament llegit. Els seus contes, aplegats íntegrament en aquest volum, són obres mestres del gènere fantàstic, en què el capteniment natural i quotidià dels personatges davant la irrupció de l'insòlit o inexplicable posa en qüestió la frontera entre el real i l'absurd, i la desplaça a les convencions de la nostra percepció del món. Portadors d'un humor desencantat singularíssim i amable, amb el deixant particular d'ironia i de tendresa que Calders va convertir en marca de fàbrica, aquests contes el situen entre els grans creadors universals del gènere.

La literatura de Pere Calders es caracteritza perquè dibuixa un conjunt d'històries suggeridores i sorprenents. Les situacions viscudes pels personatges, insòlites, a vegades a frec d'un absurd perfectament dosificat, es presenten sota l'aparença de quotidianitat, de realitat. Amb el filtre distanciador de la fantasia i la ironia de l'autor neix un món nou, "calderià", que emmiralla el rostre.
En aquest llibre trobareu un recull de 18 contes sorprenenets, entre els quals "De teves a meves", que dóna títol al volum.